Geneva 41

Un nou portaempelts per noves pomeres i replantacions

Entre els nous portaempelts llançats pel programa de millora i avaluació de portaempelts per pomeres dut a terme per la col·laboració entre la Universitat Cornell i el Servei d’Investigació Agrícola de el Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA-ARS, per les seves sigles en anglès ), el G.41 és un dels més prometedors. A continuació s’explica l’origen, les característiques principals i els resultats.

Origen y característiques

• Origen: Unitat de Recursos Genètics de Plantes de la Universitat Cornell (Nova York, EE. UU.).
• (*) Portaempelts protegit. Patent dels Estats Units PP17,139 (10 d’octubre de 2006).
• Llicència: acords de llicència amb la Universitat Cornell en diferents territoris. Acord de subllicència amb EFTR en territori europeu.
• Vigor: equiparable a la de l’m.9 Pajam®2.
• Productivitat: alta i molt ràpida, molt productiu.
• Rendiment de la collita: alt, entre un 105% i un 115% en comparació amb el m.9.
• Resistència: a el foc bacterià, al fitóftora i al pugó laníger, a la saturació hídrica i de la fatiga de terra de cultiu.
• Resistència a temperatures molt baixes.
• Molt resistent a el foc bacterià, a la podridura de la corona i al pugó laníger de la pomera.
• Difícil de reproduir en vivers.
• Unió fràgil de l’empelt amb alguns cultius.

Vigor

A la Imatge 4, es mostra la força que proporciona als arbres empeltats en comparació amb els portaempelts tradicionals, concretament, amb la gamma m.9.

• Mida m.27, m.9 T337, m.9 PAJ 2, Mida m.26, mida M.7-MM106, Mida d’arbre planter.
• Últims llançaments en EE. UU.

Imatge 4: Mida de l’arbre tractat amb portaempelts tradicionals i nous, entre els quals s’inclouen els diferents llançaments de la Unitat de Recursos Genètics de Plantes de la Universitat Cornell, Geneva i el Servei d’Investigació Agrícola de el Departament d’Agricultura dels Estats Units ( Nova York, EE. UU.) Font: (G. Fazzi. Personal com., IA St. Michele-Italy, September 2018).

Quan es van avaluar el G.41 i l’lG.11 en terrenys replantats, es va constatar que la producció seguia sent major que amb el portaempelt de referència, tal com s’observa en la Imatge 6. En tots dos casos, la mida de la fruita no es va veure modificat pel portaempelts, mentre que la classe i de color de la fruita (més de l’90% de la color de la fruita) va augmentar entre un 26 i un 28% respectivament, en comparació amb la M9 Pajam®2. A més, en tots dos assajos, el rendiment de la collita va ser igual o millor en comparació amb M9 Pajam®2, amb un vigor similar o superior en el cas del G.41.

Imatge 6: Resultat del portaempelts en collites anuals i totals de pomeres de sis anys de la varietat Brookfield® Gala empeltats en diferents portaempelts en el EEA IRTA-Mas Badia (Girona, Espanya), en un terreny replantat al febrer de 2008 (Carbó et al., 2015).

Font: Carbó, J .; Iglesias, I .; Avila, G .; Bonany, J .; Alins, G., 2015. Que ens aporten els nous portaempelts de pomera ?. IRTA-XX Jornada Fructícola, Mollerussa 22 octubre 2015, 41-53pp.

Les dades i resultats que es mostren en aquests recursos gràfics es fan a títol informatiu i no es garanteix que s’assoleixin necessàriament en tots els casos, a causa de múltiples factors que influeixen en el creixement de les plantes com les condicions climàtiques i geogràfiques, les característiques del terra, així com les condicions de maneig i els usos agrícoles.